12,00 

Geografies del combat

Miquel Amorós

 

Col·lecció Crisàlida

Idioma: Valencià
160 pàgines
ISBN: 978-84-948756-1-8
MV-02

 

Fitxa tècnica

 

Categoría: Etiquetas: ,

En aquest llibre anem a trobar part de la producció més recent de Miquel Amorós, textos escrits majorment al llarg de l’any 2017 i, per tant, en dates pròximes entre si. Està dividit en dues parts ben diferenciades, on l’autor desplega la seua crítica social alhora que dona un repàs històric a diferents moments. Es tracta, en la seua majoria, d’esborranys de xarrades pensats per a ser discutits en diferents llocs —com en la seua passada visita a Mèxic—, l’extensió de les quals, en conseqüència, tendeix a una certa brevetat.

En ells aborda la qüestió social a través de la defensa del territori, la realitat llatinoamericana, els paranys de l’economia social, el reencantament de les institucions, l’habilitat cooptadora de la dominació, les febleses del pensament postmodern o la insubmissió electoral, assenyalant les potencialitats i perills dels antagonismes presents. Quant al seu vessant històric, viatjarem des de Bakunin i Marx fins a les últimes dècades, passant per la revolució —i contrarrevolució— de 1936 o Maig del 68. Es tracta, doncs, d’un conjunt de textos variats que abasten un ample ventall.

Amb tot açò no pretenem que aquest llibre siga una guia, però sí potser un mapa de les geografies per les quals transiten els temps moderns en la seua culminació. Amb les seues paraules, a manera de bales i projectils, l’autor dinamita la consciència benpensant posant els pertinents punts sobre les is. Qualsevol que tinga esperances oposades a la devastació capitalista i s’atrevisca a somiar amb una “societat horitzontal, capaç de defensar-se, descentralitzada, equilibrada, igualitària, no patriarcal i autogovernada”, trobarà en aquestes línies inspiració i coratge.


Miquel Amorós

Nascut a Alcoi, pensador, historiador i agitador anarquista, durant la dècada dels 70 va formar part de diversos grups àcrates, activitat que el va portar a ser detingut i més tard, a exiliar-se a França. Entre 1984 i 1992, va formar part de la revista Encylopédie des Nuisances —Enciclopèdia de les Nocivitats— des d’on van elaborar una crítica contundent de la ideologia del progrés.

Ha realitzat infinitat de conferències a ateneus, biblioteques o al si de diferents lluites, i també ha publicat incomptables textos. Ha escrit treballs històrics sobre l’anarquisme i la Internacional Situacionista i els darrers anys, ha format part de les editorials Argelaga i Les amis de la roue, on ha donat continuïtat a la crítica del progrés i ha promulgat les idees antidesenvolupistes.